Els furons (Mustela putorius furo) s'han convertit en una de les mascotes exòtiques més populars d'Espanya i Catalunya. Curiosos, juganers i amb una personalitat molt marcada, els furons comparteixen moltes característiques dels carnívors domèstics però amb necessitats nutricionals i sanitàries molt específiques que els diferencies clarament de gossos i gats.
Personalitat i comportament
Els furons sont carnívors socials actius principalment a l'alba i al capvespre. Dormen entre 14 i 18 hores al dia (en ràfegues de 4-6 hores) però quan estan desperts necessiten estimulació i joc actiu. La seva curiositat no té límits: han d'estar en un espai segur quan estan fora de la gàbia o explorar sota supervisió. Mai s'han de tenir tancats 24 hores al dia.
Allotjament: gàbia i espai de joc
La gàbia ha de ser àmplia, d'almenys 90×60×60 cm per a un sol animal, preferiblement vertical per aprofitar l'espai. Necessiten una hamaca o caixa de descans, plat d'aigua i menjar, i zona de sorra. Però la gàbia no és suficient: necessiten temps diari fora (mínim 2-4 hores) en un espai segur sense cables, forats petits ni objectes tòxics.
Dieta carnívora: res de pinso de gat
Els furons són carnívors estrictes amb requeriments nutricionals molt concrets: proteïna animal mínima del 30-35%, greix del 15-20% i quasi zero fibra. Un pinso de furó de qualitat o de gat d'alta gamma pot ser vàlid, però mai un pinso estàndard de gat o gos. La dieta BARF per a furons (carn crua) té cada vegada més adeptes però requereix formulació molt acurada.
Malalties més freqüents
Les tres malalties més comunes en furons adults a Espanya són: insulinoma (tumor de les cèl·lules beta del pàncrees, causa hipoglucèmia crònica), malaltia adrenal (hiperplàsia o tumor de les glàndules adrenals, causa alopècia simètrica i canvis de comportament) i cardiomiopatia dilatada. Les tres estan associades a la castració primerenca, molt prevalent als animals venuts a les botigues d'animals a Espanya.
