Les tortugues terrestres són mascotes de longevitat excepcional —poden superar els 80-100 anys en captivitat— i, tanmateix, són també de les més mal cuidades per desconeixement. La seva aparent resistència porta molts propietaris a subestimar-les, quan en realitat necessiten condicions molt específiques de temperatura, llum ultraviolada, alimentació i espai per mantenir-se sanes.
Espècies més comunes a Espanya i Catalunya
Les tortugues terrestres més freqüents com a mascotes son la tortuga mora (Testudo graeca), autòctona de la conca mediterrània i protegida per la legislació espanyola i europea (CITES Apèndix II), la tortuga de Hermann (Testudo hermanni), també protegida, i la tortuga de Horsfield (Agrionemys horsfieldii), originària de l'Àsia Central. Totes tres requereixen documentació que acrediti el seu origen legal (nascudes en captivitat).
Per què la llum UVB és imprescindible
Les tortugues terres necessiten radiació UVB (longitud d'ona 280-315 nm) per sintetitzar vitamina D3, essencial per a l'absorció del calci. Sense UVB, fins i tot amb una dieta rica en calci, desenvolupen malaltia metabòlica òssia: closca tova, deformitats i mort prematura. Les làmpades UVB han de substituir-se cada 6-12 mesos tot i que emetin llum visible, ja que la producció de UVB decreix molt abans que es fonguin.
Alimentació correcta
Les espècies mediterrànies han de menjar bàsicament plantes fibroses i baixes en proteïnes: dent de lleó, escarola, col col·lir, cama-seca (plantes silvestres variades). Prohibit donar fruita en excés (massa sucre), tomàquets, espinacs o aliments animals. La fruita es pot oferir ocasionalment i en petites quantitats.
Hibernació segura
Les tortugues mediterrànies hibernes a la natura entre novembre i març. En captivitat cal respectar aquest cicle. El procés correcte inclou: aturar l'alimentació 4-6 setmanes abans, banys calents per buidar l'intestí, reducció gradual de la temperatura i allotjament en una caixa d'hibernació (mescla de terra i suro) a 4-8°C.
