Viatjar amb mascotes s'ha normalitzat enormement els darrers anys: els hotels pet-friendly, els vols que admeten animals a la cabina i la cultura de no deixar les mascotes enrere han transformat els hàbits de vacances de milions de famílies catalanes i espanyoles. Però un viatge mal planificat pot ser estressant o fins i tot perillós per a l'animal. Preparar-se bé marca tota la diferència.
Documentació: el que necessites abans de viatjar
Dins d'Espanya: els gossos han de portar el xip d'identificació electrònica i el passaport europeu d'animals de companyia (o la cartilla sanitària segellada pel veterinari) amb la vacunació antiràbica en vigor si es requereix a la comunitat autònoma de destinació.
Dins de la Unió Europea: és obligatori el passaport europeu d'animals de companyia, que inclou: identificació (xip o tatuatge), vacunació antiràbica (almenys 21 dies abans del viatge si és la primera vegada), i en alguns països com Finlàndia, Irlanda, Malta i Noruega, tractament antiparasitari contra la tènia (Echinococcus) realitzat 1-5 dies abans de l'entrada.
Fora de la UE: els requisits varien enormement. Alguns països exigeixen proves de titulació d'anticossos antiràbics, períodes de quarantena o certificats sanitaris específics. Consulta sempre amb el veterinari i l'ambaixada del país de destinació amb un mínim de 3-6 mesos d'antelació.
El cotxe: la forma més segura si es fa bé
El cotxe és el mitjà de transport més utilitzat amb mascotes, però també el que comporta més riscos si no es prenen les precaucions adequades. Un gos solt al cotxe és un projectil en cas de frenada brusca: a 50 km/h, un gos de 30 kg impacta amb una força de diversos centenars de quilos.
Les opcions de seguretat recomanades són:
- Transportí homologat: l'opció més segura. Ha d'estar subjectat amb el cinturó de seguretat o al maleter amb una xarxa separadora. L'animal dins queda protegit en cas d'accident.
- Arnès homologat de seguretat: connectat al cinturó de seguretat. No tots els arnesos del mercat han superat crash tests; cal buscar els certificats per TÜV o similars.
- Reixa de separació del maleter: per a gossos grans que viatgen al maleter. Funciona si va acompanyada de la protecció lateral dels seients.
Parades freqüents (cada 2 hores) perquè l'animal begui, faci les seves necessitats i es mogui són imprescindibles. Mai deixar una mascota en un cotxe aparcat al sol: la temperatura interior pot superar els 60°C en pocs minuts, causant un cop de calor mortal.
L'avió: cabina vs. bodega
Els animals petits (generalment menys de 8-10 kg amb el transportí) poden viatjar en cabina a la majoria de les aerolínies espanyoles i europees, sempre en transportí sota el seient del davant. Els animals més grans han de viatjar a la bodega climatitzada.
Consideracions importants:
- Reservar la plaça de l'animal amb la major antelació possible: hi ha un límit d'animals per vol.
- Acostumar l'animal al transportí setmanes abans del viatge per reduir l'estrès.
- No sedar l'animal per al viatge llevat de prescripció veterinària explícita: la sedació pot ser perillosa a altitud i dificulta la termoregulació. Hi ha alternatives com la gabapentina (ansiolític) o les feromones (Adaptil, Feliway Travel) més segures.
- Les races braquicèfales (Bulldog, Pug, Boxer, Persa) tenen prohibit volar a bodega en moltes aerolínies pel major risc de distrès respiratori.
Reduir l'estrès del viatge
L'estrès per viatge és real i pot manifestar-se com a vòmits, diarrea, panteixada excessiva o comportaments destructius. Les estratègies més eficaces per reduir-lo són:
- Habituar al transportí setmanes abans: deixar el transportí obert a casa amb roba del propietari dins, premiar l'animal per entrar-hi voluntàriament.
- Adaptil/Feliway: difusors de feromones sintètiques que redueixen l'ansietat. El esprai al transportí 30 minuts abans del viatge és eficaç.
- No donar menjar 3-4 hores abans de viatges en cotxe per reduir el risc de mareig.
- Medicació ansiolítica: en casos d'ansietat severa, el veterinari pot prescriure gabapentina, trazodona o alprazolam. Sempre provar la medicació a casa prèviament per conèixer la resposta individual de l'animal.
