La displàsia de maluc és la malaltia ortopèdica hereditària més freqüent en gossos. Consisteix en un desenvolupament anormal de l'articulació coxofemoral que provoca laxitud articular, degeneració progressiva del cartílag i, amb el temps, osteoartritis debilitant. Malgrat que pot afectar qualsevol raça, és especialment prevalent en races grans i gegants: Pastor Alemany, Labrador, Golden Retriever, Rottweiler i Bernès de la Muntanya encapçalen les estadístiques.
Causes i factors de risc
- Genètica: la causa principal. La selecció de reproductors amb malucs certificats ha reduït la seva prevalença en algunes línies de cria.
- Creixement accelerat: la sobrealimentació en cadells de races grans promou un creixement ràpid que supera la capacitat de desenvolupament articular.
- Exercici inadequat: exercici excessiu en cadells augmenta el risc.
- Sobrepès: incrementa la càrrega mecànica sobre l'articulació displàsica.
Diagnòstic i tractament
El diagnòstic definitiu requereix radiografia de la pelvis en posició ventrodorsal estàndard, idealment sota sedació. El tractament depèn de l'edat del gos i la gravetat: tractament conservador (control de pes, fisioteràpia, AINEs veterinaris), cirurgia preventiva en cadells (simfisiodesi púbica juvenil, triple osteotomia pelviana) i cirurgia correctiva en adults (artroplàstia total de maluc amb tassa d'èxit >95% en centres especialitzats, o excisió del cap femoral com a alternativa accessible).
