El tall d'ungles és una de les tasques de cura que genera més estrès tant en mascotes com en propietaris. Tanmateix, unes ungles massa llargues no són només un problema estètic: poden causar dolor crònic, alterar la postura i la pisada, trencar-se dolorosament o enrotllar-se fins a clavar-se a les coixinetes. Aprendre a fer-ho bé, o almenys aconseguir que l'animal ho toleri sense pànic, millora significativament la seva qualitat de vida.
Cada quant cal tallar les ungles?
La freqüència varia segons l'espècie, la raça i l'estil de vida:
- Gossos actius que caminen molt per asfalt: les ungles es desgasten soles i poden necessitar tall cada 6-8 setmanes o menys.
- Gossos sedentaris o que caminen per superfícies toves: cada 3-4 setmanes.
- Gats d'interior: cada 2-3 setmanes.
- Referència pràctica: quan s'escolta el "clac" de les ungles en caminar per terra dur, ja és hora de tallar-les.
Anatomia de l'ungla: la zona a evitar
Les ungles de gossos i gats tenen dues parts:
- La part còrnia: la part dura i sense sensibilitat, que és la que es talla.
- El quick (polpa vascular): teixit viu amb vasos sanguinis. Si es talla, produeix sagnat i dolor intens. En ungles clares és visible com una zona rosada; en ungles negres és invisible.
Eines: triar les adequades
- Tallaungles de guillotina: adequat per a ungles petites i mitjanes.
- Tallaungles de tisora: més versàtil, adequat per a ungles grans.
- Lima elèctrica (Dremel): no talla sinó que desgasta. Ideal per a animals molt sensibles.
- Pols hemostàtica: per aturar el sagnat si es talla el quick accidentalment.
Com habituar la mascota: desensibilització progressiva
- Fase 1: tocar i massatjar les potes de l'animal cada dia, associant-ho sempre amb premis d'alt valor.
- Fase 2: mostrar el tallaungles, deixar-lo olorar, acostar-lo a les potes. Premiar sense tallar.
- Fase 3: tocar les ungles amb el tallaungles sense tallar. Premiar.
- Fase 4: tallar només una ungla i acabar la sessió amb molts premis.
- Fase 5: anar augmentant el nombre d'ungles tallades per sessió.
La clau és que cada sessió sigui curta, positiva i sense forçar. Si l'animal té fòbia establerta, cal l'ajuda d'un veterinari de comportament.
