L'hipertiroidisme és l'endocrinopatia més freqüent en gats domèstics i la segona causa més comuna de malaltia en gats majors de 10 anys, després de la malaltia renal crònica. Es produeix per una hipersecreció d'hormones tiroidals (T3 i T4) deguda, en la majoria dels casos (98%), a una hiperplàsia nodular benigna o adenoma d'una o ambdues glàndules tiroidals.
Símptomes: el gat que no para de menjar però perd pes
La presentació clínica clàssica és la d'un gat gran amb pèrdua de pes progressiva malgrat tenir una gana voraç (polifa). Altres signes freqüents: hiperactivitat, nerviosisme, vocalització excessiva (especialment nocturna), poliúria i polidípsia, vòmits i diarrea intermitents, pèl descuidat i taquicàrdia. L'hipertiroidisme pot emmascarar una malaltia renal crònica subjacent, per la qual cosa és fonamental avaluar la funció renal abans i després de l'inici del tractament.
Diagnòstic
El diagnòstic es confirma mitjançant la mesura de T4 total (TT4) en sèrum. Una TT4 >4 µg/dL en un gat amb signes compatibles és diagnòstica.
Opcions de tractament
1. Tractament mèdic amb metimazol/carbimazol: inhibeix la síntesi d'hormones tiroidals. Requereix administració de per vida i controls periòdics. 2. Iode radioactiu (I-131): considerat el tractament d'elecció per la seva alta eficàcia (90-95% de curació amb una sola dosi). Requereix hospitalització en instal·lació autoritzada durant 1-3 setmanes. 3. Cirurgia (tiroïdectomia): eficaç però amb risc d'hipocalcèmia postoperatòria. 4. Dieta restringida en iode (Hill's y/d): controla l'hipertiroidisme limitant la disponibilitat d'iode.
