La malaltia renal crònica (MRC) és la patologia més freqüent en gats majors de 7 anys i la segona causa de mort en felins domèstics. S'estima que el 30-40% dels gats majors de 12 anys la pateixen en algun grau. Malgrat que no té cura, el diagnòstic precoç i el maneig adequat poden alentir significativament la seva progressió.
Per què el diagnòstic sol ser tardà
Els signes clínics apareixen quan ja s'ha perdut més del 75% de la funció renal. La creatinina sèrica, el marcador renal clàssic, només s'eleva quan la funció renal ha caigut per sota del 25%. El biomarcador SDMA (dimetilarginina simètrica) detecta la MRC amb una pèrdua funcional del 40%, és a dir, molt abans. Per això les analítiques anuals a partir dels 7 anys són imprescindibles.
Classificació IRIS
La Societat Internacional d'Interès Renal (IRIS) classifica la MRC felina en quatre estadis: Estadi 1 (SDMA elevat, creatinina normal), Estadi 2 (creatinina 1,6-2,8 mg/dL, poliúria/polidípsia lleu), Estadi 3 (creatinina 2,9-5,0 mg/dL, signes clínics evidents) i Estadi 4 (creatinina >5,0 mg/dL, crisi urèmica).
Maneig i tractament
Dieta renal (Hill's k/d, Royal Canin Renal): restricció de fòsfor, sodi i proteïna. Hidratació: alimentació humida, fonts d'aigua circulant. Control de la hipertensió: amlodipí de primera línia. Control de la proteinúria: benazepril o telmisartan. Els gats amb MRC estadi 2 s'han de revisar cada 3-6 mesos; els d'estadi 3-4, cada 1-3 mesos.
