El parvovirus caní (CPV-2) és un dels virus més temuts en medicina veterinària. Des de la seva aparició el 1978, ha evolucionat ràpidament i continua sent una amenaça letal per a cadells no vacunats a tot el món. A Catalunya, malgrat la disponibilitat de vacunes eficaces, els brots continuen ocorrent en refugis i llars on la vacunació no està al dia.
El virus i com es transmet
El CPV-2 és un virus sense embolcall, extremadament resistent en el medi ambient: pot sobreviure en superfícies contaminades durant mesos o fins i tot anys a temperatura ambient. Es transmet per via fecal-oral: el contacte amb femtes d'un animal infectat o amb superfícies contaminades és suficient per a la infecció.
Símptomes: reconèixer la malaltia a temps
El període d'incubació és de 3-7 dies. Els primers símptomes són inespecífics: letargia, anorèxia i febre. Ràpidament progressen cap a: vòmits repetits, diarrea hemorràgica amb olor molt característic, deshidratació greu i leucopènia (caiguda de glòbuls blancs). La mortalitat sense tractament supera el 80-90%.
Tractament de suport
No existeix tractament antiviral específic. El maneig és de suport intensiu: fluidoteràpia intravenosa agressiva, antiemètics (maropitant, ondansetron), antibioteràpia de broad espectre i nutrició enteral precoç. Amb tractament hospitalari, la mortalitat pot reduir-se al 20-30%.
Prevenció: la vacuna salva vides
La vacunació és l'única prevenció eficaç. Hi ha un "període de vulnerabilitat" entre les 8 i les 14 setmanes quan els anticossos materns ja han baixat però la vacuna no ha generat immunitat completa. Durant aquest temps, els cadells han d'evitar el contacte amb sòls públics i gossos desconeguts.
