Saber com actuar durant els primers minuts d'una emergència veterinària pot salvar la vida de la teva mascota. La majoria dels propietaris no estan preparats per fer front a situacions crítiques com un ofegament, un cop de calor, una intoxicació o un accident de trànsit. Aquest article no substitueix la formació presencial en primers auxilis, però ofereix les claus per actuar amb calma i eficàcia mentre es trasllada l'animal al veterinari.
Regla d'or: el primer és trucar al veterinari
Davant qualsevol emergència, el primer pas és contactar amb la clínica veterinària més propera o amb una clínica d'urgències 24 hores per avisar que hi vas de camí i descriure la situació. El veterinari et pot orientar sobre com actuar durant el trasllat. A Barcelona i les principals ciutats catalanes hi ha clíniques veterinàries d'urgències 24 hores; és molt recomanable tenir el número desat abans de necessitar-lo.
Cop de calor: una emergència que no admet retard
El cop de calor és una de les emergències més freqüents a l'estiu i una de les més mortals. Es produeix quan la temperatura corporal supera els 41°C, causant danys multiorgànics irreversibles en pocs minuts. Els signes són: panteixada intensa, baveig excessiu, mucoses vermelles o blavoses, debilitat, atàxia i convulsions.
Què fer:
- Allunyar l'animal de la calor immediatament.
- Mullar el cos de l'animal amb aigua fresca (no gelada), especialment el coll, les aixelles i els ingles. L'aigua gelada provoca vasoconstricció perifèrica i pot empitjorar el quadre.
- Col·locar davant d'un ventilador si és possible.
- No tapar l'animal amb tovalloles humides: atraparan la calor.
- Traslladar urgentment al veterinari encara que l'animal sembli recuperar-se: el dany intern pot aparèixer hores després.
Ofegament: actuar sense perdre temps
Els signes d'ofegament inclouen: tos intensa i repetida, rascat de la boca amb les potes, cianosi (mucoses blavoses), dificultat respiratòria o pèrdua de consciència.
Què fer:
- Obrir la boca de l'animal amb cura i intentar veure l'objecte. Treure'l només si es veu clarament i s'hi pot arribar sense empènyer-lo més endins. Mai ficar els dits a cegues.
- Si l'objecte no és visible, aplicar la maniobra de Heimlich adaptada: col·locar l'animal dret o de costat, aplicar pressió ferma i cap amunt a l'abdomen just darrere les últimes costelles (5 compressions ràpides). En gossos petits i gats, amb l'animal cap per avall, donar cops ferms entre els omòplats.
- Si l'animal perd la consciència, iniciar la RCP.
RCP bàsica en gossos i gats
La RCP veterinària bàsica segueix l'esquema CAB (Circulació, Via Aèria, Respiració):
- Compressions toràciques: col·locar l'animal de costat. Per a gossos grans de pit estret: comprimir al punt més alt del pit a un ritme de 100-120 compressions per minut, un terç de l'amplada del tòrax. Per a gossos de pit ample (Bulldog, Pug): comprimir sobre l'estern en decúbit dorsal. Per a gats i gossos molt petits: comprimir envoltant el pit amb les mans i pressionant.
- Ventilacions: tancar la boca de l'animal, estendre el coll i bufar a les narius fins veure que el pit s'eleva. 2 ventilacions per cada 30 compressions.
- Continuar fins que l'animal recuperi la respiració espontània o s'arribi al veterinari.
Intoxicacions: no induir el vòmit sense consultar
Davant la sospita d'intoxicació, l'instint de molts propietaris és induir el vòmit. Però en intoxicacions per càustics (lleixiu, detergents) o productes derivats del petroli, el vòmit pot causar més danys cremant les mucoses una segona vegada. Mai induir el vòmit sense autorització veterinària.
El que sí es pot fer: identificar quina substància va ingerir l'animal i en quina quantitat, trucar al veterinari o al Centre d'Informació Toxicològica (a Espanya: 91 562 04 20), guardar l'envàs del producte i traslladar-lo urgentment. La velocitat d'actuació és determinant.
Els tòxics més freqüents en mascotes inclouen: raïm i panses (insuficiència renal en gossos), xocolata (teobromina), xilitol (edulcorant en xiclets i aliments "sense sucre"), ibuprofèn i paracetamol (molt tòxics per als gats), pesticides de jardí i raticids.
Ferides i hemorràgies
Per controlar una hemorràgia externa: aplicar pressió directa i sostinguda amb una gasa neta (o qualsevol teixit net) durant almenys 3-5 minuts sense retirar-la per no desfer el coàgul. Si l'hemorràgia és en una extremitat, elevar-la. Els torniquets només es justifiquen en hemorràgies massives que no cessen amb pressió directa, i s'han d'alleugerir o retirar cada 15-20 minuts.
No aplicar alcohol ni aigua oxigenada directament en ferides profundes: són irritants i poden danyar el teixit de cicatrització. La solució salina fisiològica (sèrum) és la millor opció per netejar una ferida a casa abans de la visita veterinària.
