La leishmaniosi canina és una malaltia parasitària crònica causada pel protozou Leishmania infantum, transmesa mitjançant la picada de la femella del flebòtom (Phlebotomus perniciosus). A Catalunya és endèmica, amb especial prevalença a les zones de clima càlid i sec de la costa mediterrània. S'estima que entre el 20 i el 40% dels gossos en àrees endèmiques estan infectats, tot i que molts romanen asimptomàtics durant anys.
Símptomes: una malaltia amb mil cares
Els signes més freqüents inclouen: lesions cutànies (alopècia periocular en "ulleres", descamació, úlceres a prominències òssies), onicogrifosi (creixement exagerat de les ungles, molt característic), aprimament progressiu malgrat conservar apetit, epistaxi (hemorràgies nasals), limfadenopatia generalitzada i lesions renals (glomerulonefritis que pot progressar a insuficiència renal crònica).
Diagnòstic
El diagnòstic es basa en la combinació de serologia, PCR i citologia o histologia. Abans d'iniciar tractament, és fonamental avaluar la funció renal: la classificació LeishVet orienta el pronòstic i la pauta terapèutica.
Tractament i prevenció
El tractament de primera línia combina miltefosina (oral, 2 mg/kg/dia durant 28 dies) amb alopurinol (oral, 10 mg/kg/12h de forma perllongada). La leishmaniosi no té cura definitiva: l'objectiu és assolir la remissió clínica. La prevenció inclou: repel·lents de flebòtoms (collars amb deltametrina, pipetes amb permetrina), vacunació (CaniLeish, Letifend) en gossos seronegatius en zones endèmiques i evitar l'exposició nocturna en estiu.
