Un gos es considera sènior a partir dels 7 anys en races mitjanes, i abans en races gegants (a partir dels 5-6 anys). A Catalunya, gràcies als avanços en medicina veterinària i nutrició, molts gossos assoleixen els 14-16 anys amb bona qualitat de vida. Però per aconseguir-ho, l'alimentació s'ha d'adaptar als canvis fisiològics que acompanyen l'envelliment.
Proteïnes: el gran malentès del gos gran
Durant anys es va recomanar restringir les proteïnes en gossos sènior per protegir els ronyons. Aquest concepte ha quedat obsolet. La restricció proteica només està justificada en gossos amb malaltia renal crònica (MRC) confirmada en estadis avançats. En gossos sèniors sans, la recomanació actual és mantenir o augmentar l'aportació proteica per combatre la sarcopènia. La clau és la qualitat: proteïnes de pollastre, gall d'indi, ou o peix s'absorbeixen millor que les de soja o blat de moro.
Nutrients clau en la dieta del sènior
Àcids grassos omega-3 (EPA i DHA): efectes antiinflamatoris documentats que beneficien la salut articular, cognitiva i renal. Antioxidants: vitamina E, vitamina C, betacarotè i luteïna ajuden a neutralitzar l'estrès oxidatiu. Fòsfor: en gossos amb funció renal compromesa, la restricció moderada de fòsfor alenteix la progressió del dany renal. Fibra: millora la motilitat intestinal i contribueix al control del pes.
Alimentació pràctica
Dividir la ració en dues o tres preses millora la digestió i la gana. Escalfar lleugerament l'aliment humit pot augmentar la seva palatabilitat en gossos amb l'olfacte reduït. Les dietes de prescripció veterinària sempre seran superiors als productes de supermercat en gossos amb patologies específiques.
