La toxoplasmosi és potser la malaltia parasitària més envoltada de mites i malentesos al voltant dels gats domèstics. Moltes dones embarassades continuen creient que han de desfer-se del seu gat, quan la realitat epidemiològica és molt més complexa.
El paràsit i el seu cicle de vida
Toxoplasma gondii és un protozou intracel·lular obligat el hoste definitiu del qual és el gat (i altres fèlids). Els hostes intermediaris són pràcticament tots els animals de sang calenta, inclosos els humans. Els oocists eliminats pel gat no són immediatament infecciosos: necessiten esporular en l'ambient durant 1-5 dies per tornar-se contagiosos.
Com s'infecten realment els humans
El gat domèstic és el boc expiatori perfecte, però les principals vies d'infecció humana són: consum de carn crua o poc cuita (xai, porc, caça) amb quists tissulars (responsable del 30-50% dels casos), verdures i fruites sense rentar contaminades amb oocists del sòl, aigua no tractada i transmissió congènita de mare a fetus durant la primoinfecció en l'embaràs.
El risc real durant l'embaràs
La toxoplasmosi congènita només ocorre quan la mare pateix una primoinfecció durant la gestació. Si la dona ja té anticossos (infecció prèvia), el fetus està protegit. Les organitzacions internacionals de salut (CDC, OMS) són unànimes: no és necessari desfer-se del gat.
Mesures preventives eficaces
- Netejar el sorraller diàriament (els oocists tarden 1-5 dies a esporular).
- Usar guants si es manipula el sorraller o terra del jardí.
- No donar carn crua al gat.
- Cuinar bé la carn i rentar bé fruites i verdures.
