La diabetis mellitus felina és una de les malalties metabòliques més freqüents en gats domèstics, amb una prevalença estimada d'1 cas per cada 100-500 gats. Com la diabetis de tipus 2 humana, la forma més comuna en gats implica resistència a la insulina i insuficiència relativa de les cèl·lules beta pancreàtiques. La bona notícia és que, amb el diagnòstic correcte i un maneig rigorós, molts gats diabètics assoleixen la remissió i deixen de necessitar insulina.
Factors de risc
- Obesitat: el factor de risc més important. Els gats obesos tenen un risc de desenvolupar diabetis 4 vegades superior.
- Sexe masculí: els mascles castrats tenen major predisposició.
- Edat: més freqüent en gats majors de 8-10 anys.
- Races: Birmà i Maine Coon tenen major susceptibilitat genètica.
- Tractament prolongat amb glucocorticoides i dieta alta en carbohidrats.
Símptomes
Els quatre símptomes cardinals són: poliúria (orinar molt), polidípsia (beure molt), polifagia (menjar molt) i pèrdua de pes progressiva. En fases avançades pot aparèixer plantigradisme per neuropatia diabètica.
Diagnòstic
Una glucèmia elevada no és suficient per diagnosticar diabetis en gats: l'estrès per si sol pot elevar la glucèmia fins a 400 mg/dL. El diagnòstic requereix glucèmia en dejú elevada en més d'una determinació, glucosúria persistent i fructosamina sèrica elevada (el marcador més fiable).
Tractament i remissió
El tractament té tres pilars: insulina (glargina o detemir, cada 12 hores), dieta baixa en carbohidrats i alta en proteïnes (menys del 10% de carbohidrats en matèria seca, preferiblement aliment humit) i control del pes. Amb insulina d'acció perllongada i dieta baixa en carbohidrats des del diagnòstic, les taxes de remissió poden assolir el 50-80% en els primers 6 mesos.
